MEMÒRIA DESCRIPTIVA

En el primer viatge a la ciutat de Santiago, com a visitant, vaig descobrir que la ciutat y les seves gents sabien fer sense esforç que ningú els hi sirgués estrany. Tot i així, quan algú, uns anys mes tard, amb tota naturalitat, em va proposar construir-hi, el respecte i la responsabilitat es varen convertir en un primer moment en por. Llavors no sabia que el tracte amb ells em proporcionaria la part justa de la seva saviesa de segles per tal que la meva arquitectura ,encara sense història, pogués posar-se al seu lloc i aconseguir, lentament i inevitablement, el seu lloc a la ciutat de Santiago.

RESUM Els turons que envolten Santiago ens ensenyen que llurs formes, lleus i romes, es troben mal ocultes sota les pedres de la ciutat vella. Si entrem per Xoan XXIII les veiem abocar-se, no sense esforç, entre les rues Nova i Vella, i baixant, amb més d'un entrebanc, fins el riu del fons. El projecte s'ha limitat a recuperar les naturals formes de sempre. En el mateixes vores del perímetre s'ha refet un espai anterior, ara de pedra, per convertir-lo en lloc d'acollida i d'entrada. Serveix, per afegit, de pas i parada de vehicles; però lo essencial ja no és això. Potser, es tracta, sense més, d'un espai abstracte, quiet. Previ a les promeses que ofereixen les inquietes torres de fons.

AVENIDA DE XOAN XIII Santiago de Compostela 1994