La proposta d'un edifici destinat a biblioteca i centre cultural amb ocasió
del 700 Aniversari de l'Universitat de Lleida-Estudi General i la seva situació
estratègica en el campus respecte la ciutat, ens adverteix que se'ns
demana un edifici sense ostentacions.
No pot pertànyer a un temps, sent a la vegada actual; ha de complir
amb tot allò exigible a un edifici modern, i res d'ell ha d'exhibir;
necessita de l'esforç extrem d'un creador i aquest ha de desaparèixer
en ell.
Només així s'aconseguirà el que es demana. Si ha de ser
particular és perquè aquest és el seu natural. Però
a més és pas, porta, lloc de transició entre el campus
i la ciutat. Només en segona instància és també
accés a la biblioteca.
La plaça exterior semicoberta forma un triedre que defineix amb aquest
gest mínim la totalitat del campus i el paper que representa. Des d'aquí
s'abarca el seu conjunt al mateix temps que la Seu manté la seva presència
al lluny a través del mur transparent que tanca la plaça.
Per accedir a aquesta plaça o per sortir d'ella cap a la ciutat, l'actor
ha de lliscar per la façana lateral de l'edifici entre dos murs de
vidre. Des d'aquí tindrà el coneixement de l'interior abans
d'experimentar-lo o, al sortir, per confirmar la seva experiència.
El 1297, any en que es data la commemoració, ens parla d'una llunyania
en el temps que ens impulsa inconscientment a buscar aquells elements que
continguin aquest mateix atribut: la Seu sempre present, la ciutat vella,
el riu, el pla, la boira...
Des de la plaça coberta que presideix el campus entrem a l'edifici.
Atravessem un mur d'aparença pétreai, ja a l'interior, ens trobem
submergits en un bany de llum blanca. La gran superfície convexa il·luminada
de de dalt en tota la seva amplada ens insinua que estem en un espai sense
límits. No obstant les rampes i les escales que veiem a la dreta ens
dónen una idea precisa de la seva alçada. Si atravessem el forat
que s'obra davant de nosaltres, a l'altre costat tot és mesurable.
Ara estem en la part còncava; aquí la llum arriba precisa sobre
cada objecte. Ara és possible la concentració. A la part més
profunda d'aquesta concavitat es troben les àrees que convé
que estiguin tancades o les estanteries; més a l'exterior, buscant
la llum, les taules de lectura o els passos. La llum arriba a aquest espai
reflectida en una superfície convexa exacta que a l'entrar hem pogut
veure en tota la seva amplitud. Ara sabem que darrera d'aquesta closca que
ens situa en l'exterior de quelcom, trobem el mateix interior amable i acollidor
que tenim darrera.
Si ens decidim a passar al tercer àmbit de l'edifici trobarem, en efecte,
espais semblants a l'interior; però la superfície blanca i convexa
del fons ha desaparegut per obrir l'edifici al riu i la ciutat.
INICIHHHHHHHHPROJECTESHHHHHHHH FITXA TÈCNICAHHHHHHHH PÀGINA PROJECTE LLEIDA
PROJECTE: ALBERT VIAPLANA VEÀ
ESTUDI: ALBERT VIAPLANA/DAVID VIAPLANA ARQTS SL
COL·LABORADORS:
-DAVID
VIAPLANA
-LLIUIS
MOYA, ARQUITECTE
-JG
Asociados, INGENIERIA
ANY
PROJECTE: 1985
Planta
aparcament
Planta Baixa
Planta Primera
Planta Segona
Planta Tercera
Planta Coberta
Seccions i Alçats