La proposta d'un edifici destinat a biblioteca i centre cultural amb ocasió del 700 Aniversari de l'Universitat de Lleida-Estudi General i la seva situació estratègica en el campus respecte la ciutat, ens adverteix que se'ns demana un edifici sense ostentacions.
No pot pertànyer a un temps, sent a la vegada actual; ha de complir amb tot allò exigible a un edifici modern, i res d'ell ha d'exhibir; necessita de l'esforç extrem d'un creador i aquest ha de desaparèixer en ell.
Només així s'aconseguirà el que es demana. Si ha de ser particular és perquè aquest és el seu natural. Però a més és pas, porta, lloc de transició entre el campus i la ciutat. Només en segona instància és també accés a la biblioteca.
La plaça exterior semicoberta forma un triedre que defineix amb aquest gest mínim la totalitat del campus i el paper que representa. Des d'aquí s'abarca el seu conjunt al mateix temps que la Seu manté la seva presència al lluny a través del mur transparent que tanca la plaça.
Per accedir a aquesta plaça o per sortir d'ella cap a la ciutat, l'actor ha de lliscar per la façana lateral de l'edifici entre dos murs de vidre. Des d'aquí tindrà el coneixement de l'interior abans d'experimentar-lo o, al sortir, per confirmar la seva experiència.

El 1297, any en que es data la commemoració, ens parla d'una llunyania en el temps que ens impulsa inconscientment a buscar aquells elements que continguin aquest mateix atribut: la Seu sempre present, la ciutat vella, el riu, el pla, la boira...
Des de la plaça coberta que presideix el campus entrem a l'edifici. Atravessem un mur d'aparença pétreai, ja a l'interior, ens trobem submergits en un bany de llum blanca. La gran superfície convexa il·luminada de de dalt en tota la seva amplada ens insinua que estem en un espai sense límits. No obstant les rampes i les escales que veiem a la dreta ens dónen una idea precisa de la seva alçada. Si atravessem el forat que s'obra davant de nosaltres, a l'altre costat tot és mesurable.
Ara estem en la part còncava; aquí la llum arriba precisa sobre cada objecte. Ara és possible la concentració. A la part més profunda d'aquesta concavitat es troben les àrees que convé que estiguin tancades o les estanteries; més a l'exterior, buscant la llum, les taules de lectura o els passos. La llum arriba a aquest espai reflectida en una superfície convexa exacta que a l'entrar hem pogut veure en tota la seva amplitud. Ara sabem que darrera d'aquesta closca que ens situa en l'exterior de quelcom, trobem el mateix interior amable i acollidor que tenim darrera.
Si ens decidim a passar al tercer àmbit de l'edifici trobarem, en efecte, espais semblants a l'interior; però la superfície blanca i convexa del fons ha desaparegut per obrir l'edifici al riu i la ciutat.

INICIHHHHHHHHPROJECTESHHHHHHHH FITXA TÈCNICAHHHHHHHH PÀGINA PROJECTE LLEIDA